Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936) va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria. Visqué els canvis socials i urbanístics de la ciutat, mantenint sempre les arrels culturals de la terra. Impulsà les arts gràfiques a Catalunya, reivindicant la categoria artística de la figura poc considerada socialment del dibuixant. L'obra gràfica de Mestres és una referència obligada per conèixer els orígens del còmic espanyol. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava i il·lustrava amb dibuixos propis. L'any 1908 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis extraordinaris dels Jocs Florals.
La nit és freda, silenciosa i clara;
tot dorm.La terra, el cel
reposen en un somni d'agonia,
lo somni de l'hivern.
Com altres nits, no canta, entre les heures
que escalen la paret,
l'aire en passar; avui ha emmudit l'aire,
i les heures també.
La lluna vigilant, la lluna sola,
parant-se enmig del cel,
me guaita fit a fit;i amb ses mirades,
serenes i esplendents,
-Has sofert molt, me diu, jo ho sé de sobra,
però jo sé igualment
que, encara que poguessis, no voldries
deixar d'haver sofert lo que has sofert.
tot dorm.La terra, el cel
reposen en un somni d'agonia,
lo somni de l'hivern.
Com altres nits, no canta, entre les heures
que escalen la paret,
l'aire en passar; avui ha emmudit l'aire,
i les heures també.
La lluna vigilant, la lluna sola,
parant-se enmig del cel,
me guaita fit a fit;i amb ses mirades,
serenes i esplendents,
-Has sofert molt, me diu, jo ho sé de sobra,
però jo sé igualment
que, encara que poguessis, no voldries
deixar d'haver sofert lo que has sofert.
(Cants íntims, 1889)
El paisatge agonitza després que el poeta ha perdut alguna cosa que estimava. I aquest sofriment no l'hauria pogut evitar, ja que és com un estigma: l'amor és també dolor. Lirisme pur, meditatiu, pessimista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada