4 JOAN ROÍS DE CORELLA

 Fill d’una família de la petita noblesa, va néixer probablement a Gandia (1435-1497). Fou mestre en Teologia. Dels seus amors amb Isabel Martines de Vera nasqueren dos fills. Tres altres dames intervingueren en la vida de Roís de Corella. Mangingué relacions literàries amb els escriptors de l’aristocràcia valenciana de la segona meitat del XV, amb Bernat Fenollar i amb el príncep Carles de Viana.  Conreà la poesia i la prosa. 

LA BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA


Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il.lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:
 
“Del mal que pas no en puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l’amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d’aquell que ara no voleu;

que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostre ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir”.

Les aus, precioses com un cor, canten una balada que té com a tema el morir d'amor. El poeta no pot guarir-se si l'amada no li demostra, amb els ulls, que l'estima. Si morís el poeta-amant, aquesta seria la prova definitiva del seu amor, ja que la mooria a la compassió. Si, doncs, ha de creure en el seu amor quan mori, per què no abans?