Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l’ànima,
i el bes més dolç te’l daren els zefirs.
Mai seria l’aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor.
1911
Joan Maragall parla d'un amor intel·lectual, fet de pensament i d'idees. Aquest amor és l'amor de l'ànima i per arribar-hi cal una iniciació quasi ascètica; no és fàcil, sinó que comporta dolor, llàgrimes i absència.
LA TARÁNTULA
Fa 7 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada