Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva "teoria de la paraula viva", que va crear escola. Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social.
Va traduir Goethe, Nietzsche i Novalis i introduí així a Catalunya una bona part de la poesia alemanya.
En la vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre l'"Adéu Espanya" i l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible. Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.
Un dels seus néts és Pasqual Maragall i Mira, president de la Generalitat de Catalunya (2003-2006).
EXCELSIOR
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nort,
no't deixis dur a la tranquila
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platjes ruins,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre am les veles sospeses
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigues esteses
que's moguin eternament.
Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida't de tot regrés:
no s'acaba 'l teu viatge,
no s'acabarà mai més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada